Classificació

Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és la de les tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva. Fou establerta per primer cop per Karel Vasak l’any 1979, associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de la Revolució Francesa, Llibertat, igualtat, fraternitat.

Primera generació

Es refereix als drets civils i polítics, també denominats “llibertats clàssiques”. Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa (en l’Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com a resultat d’aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Alguns d’aquest són:

  • Article 1.Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, posició social o econòmica.
  • Article 2.Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
  • Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets.
  • Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.
  • Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
  • Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
  • Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
  • Tota persona té dret a una nacionalitat.
  • En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d’ell, en qualsevol país.
  • Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
  • Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
  • Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i expressió d’idees.
  • Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífica.

Segona generació

La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l’Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un estat social de dret. D’aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l’exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d’assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:

  • Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
  • Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
  • Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
  • Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
  • Tota persona té dret a la salut física i mental.
  • Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
  • Tota persona té dret a l’educació en les seves diverses modalitats.
  • L’educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.

Neixen a partir de la lluita obrera dels segles XIX i XX, i són reconeguts per primera vegada a la Declaració Universal dels Drets Humans realitzada per Nacions Unides l’any 1948.

Tercera generació

Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:

  • L’autodeterminació.
  • La independència econòmica i política.
  • La identitat nacional i cultural.
  • La pau.
  • La coexistència pacífica.
  • L’enteniment i confiança.
  • La cooperació internacional i regional.
  • La justícia internacional.
  • L’ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
  • La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
  • El medi ambient.
  • El patrimoni comú de la humanitat.
  • El desenvolupament que permeti una vida digna.